Clive Palmer en el record

Fa temps que tenia ganes de dedicar un post a Clive Palmer, el músic que va voler editar amb nosaltres The Land Of No Return, el millor disc de folk-rock del catàleg de Quadrant.

La seva mort el passat 23 de novembre va deixar l’escena mundial del folk sense un dels seus millors tocadors de banjo. Aquell mateix dia jo estava molt malalt, però la dama negra que el va triar a ell, a mi no va voler dur-me encara. De Clive Palmer sempre recordaré la seva autenticitat, honestedat i accentuada personalitat humana i artística. La seva vida, digna d’una novel·la, i la seva condició de viatger en el sentit més decimonònic, no li van impedir ser un dels artistes més grans de l’escena folk anglosaxona, tot i que la seva falta d’interès per l’èxit i la fama el van convertir en un magnífic músic poc conegut pel gran públic.

Mai oblidaré la seva aparició sobtada a la terrassa de la cafeteria de l’hotel del Nord d’Itàlia on ens vam allotjar durant una gira amb la Incredible String Band (grup del qual va ser membre fundador). Coix com era i decidit a fer-me escoltar el seu nou material, va avançar fins a la meva taula i va deixar caure al costat de la cervesa un màster amb una desena de noves cançons. Uns mesos més tard Quadrant publicava The Land Of No Return, el disc que em sento més orgullós d’haver editat i que ha batut el record de ser el menys venut del catàleg de la nostra discogràfica. Gràcies Clive, gràcies de debò, et desitjo un bon viatge i espero que no t’hagis oblidat de dur al cel el teu banjo irrepetible.

Josep Ramon Jové

Maig 2015

Deixar el teu comentari